Regles bàsiques del voleibol

El terreny de joc

El camp normalment té 18 metres de llargada i 9 d'amplada, dividit en 2 camps de 9x9 m separats per una xarxa d'alçada variable. A cada camp hi ha una línia paral·lela a la xarxa a 3 m de distància de la xarxa, anomenada "línia d'atac".

La pilota

 La pilota ha de ser esfèrica, de cuir o material sintètic amb una circumferència d'entre 65 i 67 cm i un pes de 260-280 grams

Els equips

El voleibol es juga entre dos equips amb un màxim de dotze jugadors, sis que inicien el partit i un màxim de sis que estan a la banqueta.

Les posicions dels jugadors o jugadores

La pista de cada equip es divideix en sis posicions numerades. La número 1 està situada, amb els jugadors mirant a la xarxa, a la part dreta més allunyada de la xarxa i és la posició des d'on es posa en joc la pilota. La posició 2 és davant de la número 1, entre la "línia d'atac" i la xarxa. Al davant i centre hi ha la posició 3 i a l'esquerra la 4, darrere seu la 5 i al mig de la rereguarda la posició 6.

Canvi de posició dels jugadors o jugadores o rotació

Cada vegada que un equip guanya un punt en què el rival ha posat la pilota en joc, tots els jugadors o jugadores canvien de posició abans de fer el servei. Així, qui estava a la posició 6 passa a la 5, i aquest a la 4, i així successivament fins a situar qui estava al número 1 al número 6.

Característiques bàsiques i història (Voleibol)

Característiques bàsiques

El voleibol és un esport d'equip que consisteix a fer passar la pilota al camp contrari per damunt d'una xarxa col·locada al mig de la pista,principalment mitjançant les mans, encara que les regles també permeten fer-ho amb qualsevol altra part del cos. 

La pilota pot ser tocada o impulsada amb cops nets, però no pot ser aturada, subjectada, retinguda o acompanyada. Per anotar un punt cal aconseguir que la pilota toqui el terra dins del terreny de joc de l'equip rival. L'objectiu del voleibol és guanyar 3 dels 5 sets del partit.

Història

 William G. Morgan, professor d'Educació Física, va inventar el voleibol el 9 de febrer de 1895 amb el nom de mintonette que més tard es va canviar pel nom de voleibol.

A Europa, l'introdueixen els soldats de l'exèrcit dels Estats Units l'any 1919 durant la Primera Guerra Mundial. La Federació Internacional de Voleibol es va fundar a París l'any 1947,i els Campionats del Món van començar el 1952.El voleibol ha estat esport olímpic des de 1964.

Competició Golden cup (Hoquei)

Golden cup

La Golden Cup és una competició internacional d'hoquei patins amistosa organitzada pel Blanes Hoquei Club amb el reconeixement del Comitè Internacional d'Hoquei sobre patins.

És a nivell mundial però és celebra a Catalunya.

Aquesta competició es disputa des de l'any 2004.

La gran dominadora de la competició, tant en categoria masculina com femenina, és Catalunya.

Edició	Any	Denominació	Campió	2n classificat	3r classificat
I detalls	2004	Golden Cup	Catalunya	Blanes HC	França
II detalls	2005	Grup Tarradellas Cup	Catalunya	Blanes HC	Argentina
III detalls	2006	Grup Tarradellas Cup	Blanes HC	Itàlia	Catalunya
IV detalls	2007	Grup Tarradellas Cup	Blanes HC	World Protex	Catalunya
V detalls	2008	Blanes Golden Cup	Catalunya	Blanes HC	Itàlia
VI detalls	2009	Blanes Golden Cup	Catalunya	Itàlia	Blanes HC
VII detalls	2010	Blanes Golden Cup	Catalunya	Blanes HC
VIII detalls	2011	Blanes Golden Cup	Catalunya	World Stars

Equipament (Hoquei)

• 

  Pilota
 
• 

  Guants
 
• 

  Genolleres
 
• 

  Espinilleres
 
• 

  Patins
 
• 

  Estic
 
• 

  Proteccions del porter
 
• 

  Guardes de porter
 
• 

  Guant lliure de porter (davant)
 
• 

  Guant lliure de porter (darrere)
 
• 

  Guant de l'estic de porter
 
• 

  Guant de porter amb estic i pilota

Característiques dels partits de hoquei

Els temps normals d'un Joc d'Hoquei sobre Patins, estan determinats per graons d'edats, i són els següents :

• Categoria Sèniors: 2 períodes de 25 minuts cadascun o 2 períodes de 20 minuts cadascun, quan el calendari obliga els equips a dos Jocs diaris o Jocs diaris i dies consecutius, per un període superior a 4 dies .
• Categoria Júnior, categoria Infantil i Aleví: 2 períodes de 20 minuts cadascun.
• Benjamin: 2 períodes de 15 minuts cadascun .
• Pre - benjamin: 3 períodes de 10 minuts cadascun. Característiques 

Entre el primer i el segon període de joc, existirà sempre un temps de " interval " amb durada de 10 minuts.

Sempre que, al final del partit, hagi d'haver un equip vencedor, es disputarà una pròrroga per desempatarlo després d'un descans de 3 minuts . Constarà de 10 minuts repartits en dos períodes de 5 minuts cada un. Entre tots dos períodes de la pròrroga hi haurà un descans de dos minuts durant el qual els dos equips canviaran de mitja pista defensiva. La pròrroga acabarà automàticament quan un equip marqui un gol.

Si, després de la pròrroga, continua havent empat al marcador, es farà servir tandes de penals per desempatar.

Pista de joc (Hoquei)

La pista de joc té forma de rectangle, i ha de presentar unes dimensions proporcionades, en que l'extensió longitudinal ha de correspondre al doble de l'amplada, i els límits són els següents : Mínima - 36 x 18 metres Standard - 40 x 20 metres  Màxima - 44 x 22 metres La senyalització de la "línia de porteria" està localitzada en el sentit paral·lel a cada tanca de la pista de joc, i podent tenir una distància variable de 2,70 metres, i màxima de 3,30 metres.

Història del hoquei sobre patins

El 1924 es crea la Federació Internacional de Patinatge, que regula tant aquest esport com el patinatge artístic, el patinatge de velocitat i l'hoquei en línia. Els països fundadors van ser Anglaterra, Suïssa, Alemanya i França. El primer campionat mundial es va realitzar en 1926. Si bé a finals del segle XIX ja s'havia expandit la seva pràctica per gairebé tot En les primeres dècades del segle XX es comença a practicar a llatinoamericà. A Espanya, va arribar el primer equip que es va federar, el dia 3 de setembre de 1936, va anar a la Federació Catalana de patinatge, l'equip d'un petit poble al sud del Vallès Occidental, a Cerdanyola del Vallès (Barcelona), l'equip Cerdanyola CH. 

Categories i competicions catalanes (Bàsquet)

• Segons l'edat i el sexe, s'organitzen les diferents lligues per categories. La Federació Catalana de Basquetbol organitza el bàsquet de la següent manera:

Categoria i sexe	Edat	Competicions
Sènior masculí	+18 anys	Copa Catalunya de bàsquet masculina Primera Catalana de bàsquet masculina Segona Catalana de bàsquet masculina Tercera Catalana de bàsquet masculina Campionats territorials sènior de bàsquet masculí ------------ Campionat de Catalunya Sots 25 masculí
Sènior femení	+18 anys	Copa Catalunya de bàsquet femenina Primera Catalana de bàsquet femenina Segona Catalana de bàsquet femenina Tercera Catalana de bàsquet femenina Campionats territorials sènior de bàsquet femení ------------ Campionat de Catalunya Sots 25 femení
Sots 21 masculí	18-21 anys	Campionat de Catalunya sots 21 masculí preferent Campionats territorials sots 21 de bàsquet masculí
Sots 21 femení	18-21 anys	Només existeix a Barcelona. Campionat Territorial Sots 21 Femení de Barcelona
Júnior masculí	16-18 anys	Campionat de Catalunya júnior masculí preferent Campionat de Catalunya júnior masculí interterritorial Campionats territorials júniors de bàsquet masculí
Júnior femení	16-18 anys	Campionat de Catalunya júnior femení preferent Campionat de Catalunya júnior femení interterritorial Campionats territorials júniors de bàsquet femení
Cadet masculí	14-16 anys	Campionat de Catalunya cadet masculí preferent Campionat de catalunya cadet masculí 1r any Campionat de Catalunya cadet masculí interterritorial Campionats de promoció cadet de bàsquet masculí
Cadet femení	14-16 anys	Campionat de Catalunya cadet femení preferent Campionat de catalunya cadet femení interterritorial Campionats de promoció cadet de bàsquet femení

La pista, la cistella i la pilota de bàsquet

La pista de joc

• Una pista de bàsquet és un rectangle de superfície dura i llisa, que té entre 12,8 i 15,2 metres d'amplada, i d'entre 22,5 i 28,6 metres de llargada.
• El perímetre de la pista ha de tenir dos metres de marge.
• La distància del primer obstacle que es trobi sobre la pista, ha de ser com a mínim de 7 metres.
• El terreny de joc està dividit en dues meitats iguals, separades per una línia paral·lela anomenada línia de mig camp.
• Al centre de la línia de mig camp hi ha el cercle central, que mesura 3,6 metres de diàmetre.

Per a cada equip la meitat que conté la cistella que es defensa, s'anomena mig camp defensiu i la meitat de la pista on hi ha la cistella en la qual es pretén anotar s'anomena mig camp ofensiu.

Cistella de bàsquet

El tauler de la cistella és d'1,05 metres d'alt i 1,80 m. d'ample. En la part central inferior, es troba un rectangle de 0,59 m d'amplada i 0,45 m d'alçada i que està elevat del tauler per la part baixa 0,15 m, en l'interior del rectangle es troba el suport de la cistella que mesura 0,45 m d'ample. El cercle de la cistella ha de tenir un diàmetre de 45,7 cm.

La pilota de bàsquet

La pilota de bàsquet ha de ser, evidentment, esfèrica, de cuir o pell rugosa, o material sintètic. Tradicionalment és de color taronja, amb línies negres.

• Circumferència: 68 - 73 cm
• Diàmetre: 23-24 cm
• Massa: 567 - 629 g

S'utilitzen tres mides diferents corresponents a tres grandàries i pesos segons les categories: el nombre "7", utilitzat per a bàsquet masculí, el "6" per a bàsquet femení, i el "5" per aminibàsquet i preinfantils (nens de 8 a 12 anys generalment).

Gestions tècniques bàsiques (Bàsquet)

Defensa

• Posició bàsica:

Anticipació: Es fa amb les cames flexionades, els peus una mica més separats que l'amplada de les espatlles, l'esquena, recta per no perdre l'equilibri i el cap a l'altura de la pilota i mirant endavant per tenir una total visió dels teus companys i el teu adversari. 

És un moviment que es basa a interceptar la passada que un jugador contrari ha fet, per tal de sortir ràpidament al contraatac.

• Línia de passada:

És un moviment on el defensor intenta evitar que el seu atacant rebi la pilota. La posició que s'exerceix s'assembla a la posició bàsica: cames flexionades, braç més llunyà de la pilota contactant amb l'atacant i el braç més proper tapant una possible passada.

Defensa individual

Cada jugador defensa a un atacant i està contínuament pendent d'ell per evitar que rebi la pilota o faci alguna jugada. 

Defensa en zona

Cada jugador té un tros del camp per a defensar, i ha d'evitar que entrin o passin els contraris. Aquesta defensa permet anul·lar interiors dominants i grans penetradors, però deixa el perímetre lliure i apareixen dubtes sobre la responsabilitat del rebot

Hi ha molts tipus de defensa amb zona, com per exemple:

• 2-1-2: Tres fileres de defensors, amb la distribució que té el seu nom. Cobreix bé la zona, l'espai frontal de la línia de 3 i les cantonades, però deixa espais a la resta del perímetre

• 2-3: Dos jugadors més avançats i tres jugadors adoptant una posició més conservadora. Cobreix bé el perímetre, però hi ha un buit gran entre les dues fileres de defensors
• 1-2-2: Un jugador molt avançat, dos jugadors cobrint les prolongacions del tir lliure i dos jugadors cobrint la prolongació de l'anella. Cobreix bé el perímetre i la zona, excepte la zona frontal de la línia de 3

• 3-2: Molt similar a la 2-3.Mateixos avantatges i inconvenients que la zona 2-3

• 1-3-1: Similar a la 2-1-2. Cobreix molt bé la zona i el perímetre. Segurament és la zona més difícil d'executar

Defensa Mixta

Unió de les defenses individuals i en zona. En destaquem tres tipus:

• Caixa i un: el millor defensor defensa l'estrella rival individualment. La resta de jugadors formen un quadrat al voltant de la zona de 3 segons.
• Diamant i un: molt similar a la caixa i un, però els defensors restants formen un diamant al voltant de la zona de 3 segons.
• Triangle i dos: els dos millors defensors defensen les dues estrelles rivals individualment. La resta de jugadors formen un triangle.

Característiques dels jugadors en les seves diferents posicions (Bàsquet)

• Base: sol ser el jugador més baix de l'equip. És l'encarregat de dirigir el partit (ordenar les jugades en atac i les posicions defensives en defensa) i és la prolongació de l'entrenador a la pista

• Escorta: Solen ser més alts que el base, jugadors molt anotadors o grans defensors els quals són el principal objectiu de nombroses jugades de l'equip.

• Alers: Posició clau al bàsquet modern. Són els jugadors més polivalents de l'equip i han de dominar quasi tots els aspectes que el joc.

• Aler pivot: Jugadors interiors més forts que els alers i una mica més baixets que els pivots. Normalment poden jugar per l'exterior.

• Pivots: Són els jugadors més alts d'un equip. Són els encarregats d'agafar els rebots i de vigilar que l'equip contrari no penetri dins de la línia de tir.

1. Base/ 2. Escorta/ 3. Aler/ 4. Aler pivot/ 5. Pivot

Principals regles del bàsquet i sistema d'anotació

Els 5 principis son:

• La pilota ha de ser lleugera i s'ha de controlar amb les mans.Cal botar la pilota per a poder desplaçar-se.
• No ha d'haver-hi contacte personal.
• S'assoleixen punts en introduir la pilota en una cistella col·locada horitzontalment i elevada.
• No hi ha restriccions de possessió a un jugador.

Infraccions

• Passes: després d'haver botat la pilota i tornar a agafar-la no es poden donar més de dues passes, encara que tampoc no se'n permet donar dos i quedar-se estàtic; s'ha de deixar anar la pilota immediatament. Fer "passes de sortida" consisteix a fer un pas immediatament, i aixecar el peu de pivot abans de començar a botar la pilota.
• Dobles: un jugador no pot botar la pilota amb les dues mans alhora. Si un jugador bota i para de fer-ho, pot passar o llençar però no tornar a botar-la. Tampoc pot saltar amb la pilota agafada amb les mans i tornar a caure amb la pilota agafada sense haver-la passat ni llençat.
• Camp enrere: l'equip atacant, una vegada hagi passat la pilota al camp ofensiu, no podrà retrocedir-la fins al camp propi, durant aquesta jugada, si algun jugador torna enrere sera una infracció assenyalada per l'àrbitre.

• Falta personal: quan un jugador entra en contacte amb un adversari i li causa un desavantatge o l'atacant es beneficia. En fer-ho, serà castigat amb una falta personal. A la cinquena falta jugador serà eliminat. Aquesta falta tant pot ser en atac com en defensa
• Falta antiesportiva: la falta antiesportiva consisteix a posar en perill el físic de l'adversari. L'àrbitre castiga aquesta acció amb dos tirs lliures per al jugador que ha rebut aquesta falta i possessió per a l'equip atacant des de la línia de mig camp. Un jugador que hagi comès dues faltes antiesportives queda expulsat del partit.
• Falta tècnica: falta d'un jugador o d'un membre de la banqueta que suposa un comportament impropi en un partit de bàsquet. Es castiga aquesta acció amb un tir lliure per l'altre equip i després d'aquest pilota que jugarà de banda el rival de l'infractor, però l'entrenador pot triar el llançador dels tirs lliures. Dues faltes tècniques no tenen per què expulsar al jugador que les cometi.
• Falta desqualificant: falta personal o tècnica que comporta l'expulsió del terreny de joc i del partit del jugador o del membre de la banqueta que la comet; es castiga de la mateixa manera que una falta tècnica
• Peus: la pilota no pot tocar els peus generant un avantatge per als atacants o els defensors, si ho fa, la possessió de la pilota passa a ser de l'equip contrari.
• Defensa il·legal: un jugador defensor no pot romandre més de tres segons a la zona de 3 segons sense defensar individualment a un atacant. Aquesta infracció es castiga amb un tir lliure.

Sistema d'anotaciómodifica 

Existeixen tres sistemes de valoracions per als encistellaments, que són:

• 1 punt per a les cistelles fetes (amb el temps aturat) des de la línia de tir lliure (4,60 m).Existeixen tres sistemes de valoracions per als encistellaments, que són:
• 2 punts si la cistella està feta en temps de joc des d'una distància interior de la línia de 6,75 m.

• 3 punts si l'encistellament ha estat fet a través d'un llançament de més enllà de la línia de 6,75 m.

Història del bàsquet

Les primeres manifestacions d'activitats semblants al bàsquet les trobem el segle X aC a Amèrica.Al segle XVI els asteques també jugaven una variació del joc anomenada ollamalizli oichlachil.

El basquetbol, que probablement té la base en el joc alemany korbball, neix el desembre de 1891. El nord-americà de la Universitat de Springfield James A. Naismith és considerat com el pare i l'inventor del bàsquet. Aquest professor d'educació física, es va inventar un joc que consistia a fer passar una pilota per dintre un cèrcol. Esport de conjunt que va tenir el seu primer reglament l'any 1891.

Ràpidament s'estengué per tota l'Amèrica del Nord i aviat es professionalitzà. El primer partit entre universitats fou el 1895 entre Yale i Pennsilvània. El primer partit considerat professional es jugà a Trento (Nova York) el 1893. El 1898 es crea la primera lliga professional. El 1932 neix el campionat de la NCAA i el 1946 l'NBA.

Els soldats nord-americans que combateren en la Primera Guerra Mundial l'exportaren a Europa i l'any 1936 va ser ja admès com aesport olímpic.

Campionats de Catalunya (Futbol)

1. Copa Macaya

El desembre de 1900, Alfons Macaya (president d'honor de l'Hispània) ofereix un trofeu per a ser disputat en format de lliga entre els diferents clubs. Fou el primer campionat futbolístic disputat a la península Ibèrica.

En els seus inicis la competició no tenia un sistema clar de participació variant el nombre d'equips que disputaven el torneig i produint-se situacions curioses, com el fet que equips com l'Universitari no disputés alguns partits perquè els seus jugadors havien d'estudiar pels exàmens, o a vegades haver de recórrer a algú del públic per fer d'àrbitre en no haver-se presentat aquest.

Temporada	Campió	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	Punts
1900-1901 Detalls	Hispània AC	8	7	1	0	39	2	15
1901-1902 Detalls	FC Barcelona	8	8	0	0	60	2	16
1902-1903 Detalls	Club Espanyol	4	3	0	1	9	2	6

2. Copa Barcelona

Després de diverses polèmiques sorgides durant la celebració de la temporada 1902-03 de la Copa Macaya, el FC Barcelona decideix organitzar una nova competició oberta als diferents clubs de la ciutat i que rebé el nom de Copa Barcelona.

Temporada	Campió	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	Punts
1902-1903 Detalls	FC Barcelona	14	12	2	0	45	10	26

3. Campionat de Catalunya

 la copa Macaya el primer premi, la temporada 1903-1904 és considerada la primera del Campionat de Catalunya, en ser regida per un organisme diferent. 

Aquesta nova competició esdevindrà la competició futbolística més important d'Espanya (fins l'establiment de la Lliga Espanyola) i amb gran tradició aquells anys a Catalunya. La competició es disputà fins al 1940, any en què el nou règim franquista decidí la supressió del campionat.

Temporada	Campió	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	Punts
1903-1904 Detalls	Club Espanyol	16	15	1	0	83	15	31
1904-1905 Detalls	FC Barcelona	8	5	2	1	20	11	12
1905-1906 Detalls	FC X	6	5	0	1	7	4	10
1906-1907 Detalls	FC X	4	3	0	1	10	5	6
1907-1908 Detalls	FC X	6	5	0	1	14	6	10
1908-1909 Detalls	FC Barcelona	8	5	3	0	16	7	13
1909-1910 Detalls	FC Barcelona	12	12	0	0	55	3	24
1910-1911 Detalls	FC Barcelona	8	8	0	0	30	10	16
1911-1912 Detalls	RCD Espanyol	10	8	1	1	42	4	17
1912-1913 (FCF) Detalls	FC Espanya	10	9	1	0	32	5	19
1912-1913 (FAC) Detalls	FC Barcelona	4	3	0	1	24	9	6
1913-1914 Detalls	FC Espanya	8	8	0	0	12	2	16
1914-1915 Detalls	RCD Espanyol	9	8	0	1	38	5	16
1915-1916 Detalls	FC Barcelona	8	8	0	0	46	6	16
1916-1917 Detalls	FC Espanya	11	8	1	2	26	9	17
1917-1918 Detalls	RCD Espanyol	10	7	2	1	34	8	16
1918-1919 Detalls	FC Barcelona	10	8	1	1	31	6	17
1919-1920 Detalls	FC Barcelona	10	9	1	0	28	7	19
1920-1921 Detalls	FC Barcelona	10	6	3	1	17	10	15
1921-1922 Detalls	FC Barcelona	10	9	1	0	63	8	19
1922-1923 Detalls	CE Europa	10	8	1	1	31	11	17
1923-1924 Detalls	FC Barcelona	10	10	0	3	28	7	20
1924-1925 Detalls	FC Barcelona	14	9	2	3	25	9	20
1925-1926 Detalls	FC Barcelona	14	9	2	3	35	15	20
1926-1927 Detalls	FC Barcelona	14	11	1	2	64	20	23
1927-1928 Detalls	FC Barcelona	14	12	0	2	56	11	24
1928-1929 Detalls	RCD Espanyol	10	9	1	0	32	4	19
1929-1930 Detalls	FC Barcelona	10	8	0	2	33	6	16
1930-1931 Detalls	FC Barcelona	10	8	1	1	34	10	17
1931-1932 Detalls	FC Barcelona	14	11	1	2	43	12	23
1932-1933 Detalls	RCD Espanyol	14	12	1	1	42	14	25
1933-1934 Detalls	CE Sabadell	14	11	1	2	34	19	23
1934-1935 Detalls	FC Barcelona	10	8	1	1	36	10	17
1935-1936 Detalls	FC Barcelona	10	9	1	0	41	9	19
1936-1937 Detalls	RCD Espanyol	10	7	0	3	29	23	14
1937-1938 Detalls	FC Barcelona	14	10	1	3	42	13	21
1938-1939	No es disputà
1939-1940 Detalls	RCD Espanyol	10	9	1	0	35	11	19