Superfícies (Tennis)

Hi ha quatre tipus bàsics de superfície en les quals es juga al tennis: gespa, terra batuda, pista dura i pista de moqueta. Cadascuna d'aquestes superfícies té característiques diferents, les quals condicionen el joc.

• Gespa

És una de les més ràpides, té la principal característica en el bot de la pilota, que en lloc de rebotar, rellisca i surt més ràpida i de forma irregular per les diferències entre la gespa i el terra. És ideal per a grans servidors i jugadors d'atac.

• Terra batuda

És la més lenta, la pilota bota i surt amb la mateixa velocitat. Es juga molt més des del fons de la pista,en haver-hi més temps per a preparar els llançaments. 

• Pista dura

És una de les més equilibrades i regulars, el bot sempre és regular, més ràpid que a la terra batuda, però no tant com a la gespa. La velocitat depèn de la pintura emprada sobre la pista i de la composició d'aquesta. Hi destaquen els jugadors d'atac i servidors.

• Pista de moqueta

És una pista amb el paviment cobert d'una moqueta molt prima, fet que afavoreix el joc molt ràpid, amb característiques similars al ciment. Hi destaquen els jugadors d'atac, servei o volea.

Puntuació (Tennis)

Un partit de tennis està format per sets, el guanyador del partit serà qui aconsegueixi un nombre predeterminat de sets. Cada set està integrat per jocs. A cada joc hi ha un servidor, que es va alternant. Aquests jocs estan formats alhora per punts.

El primer a guanyar quatre punts amb una diferència mínima de dos punts respecte al seu oponent és el guanyador del joc. Si es donés el cas en què cap dels jugadors tingui un avantatge de dos punts en arribar a quatre, guanyaria el joc el primer que aconsegueixi una diferència de dos punts.

Punts (Tennis)

Els jugadors comencen separats per la xarxa. Un jugador és designat el servidor, i el jugador rival,és el restador. Per a cada punt, el servei comença darrere de la línia més allunyada de la xarxa, entre la marca central i la línia lateral. El restador pot començar a qualsevol lloc al seu costat de la xarxa.

A un servei legal, la pilota ha de passar per sobre la xarxa (sense tocar-la) i caure sobre el rectangle de servei diagonalment oposat.

Després d'un servei legal comença un piloteig, on cada jugador intercanvien llançaments sobre la xarxa. Una restada legal consisteix en el fet que el restador colpegi la pilota exactament un cop abans que la pilota hagi botat dues vegades. La pilota llavors ha de tornar a passar sobre la xarxa i botar a l'altra meitat de la pista. El jugador que no aconsegueixi retornar legalment la pilota perd el punt.

Pista (Tennis)

El tennis es juga a una pista rectangular.  Per a partits individuals mesura 23,77 metres de llargada i 8,23 metres d'amplada. Per a partits de dobles, la llargada és la mateixa, encara que l'amplada és de 10,97 metres.

Una xarxa divideix la pista en dues meitats, separant cada oponent a un costat. L'alçada de la xarxa als pals és de 1,07 metres, i al centre de la pista és de 0,914 metres. A cada costat de la xarxa hi ha dos rectangles idèntics anomenats quadres de servei que mesuren 6,40 metres de llarg i  4,11 metres d'ample, que serveixen per a determinar si un servei és vàlid o no.

La pista moderna de tennis va ser dissenyada per Walter Clopton Wingfield que el 1873 va patentar una pista molt similar a l'actual.

Regles de joc (Tennis)

• Un partit de tennis comença amb la sacada d'un dels jugadors que ha de colpejar la pilota de tal manera que rebot dins del quadre diagonal al del costat del qual treu de forma creuada.
• Per cada punt el jugador que treu té dues oportunitats; si falla la primera, té una altra més, almenys que al primer intent la pilota toqui la malla i després caigui en el quadrat que li toca, el que es coneix generalment com net,en aquest cas el jugador repeteix aquest servei.
• Després de la sacada els dos jugadors hauran de passar alternativament la bola d'un camp a l'altre a la recerca que el seu rival no pugui tornar abans que rebot dues vegades; si passa això s'aconseguirà un punt.
• Guanyant 4 punts s'aconsegueix un joc, i guanyant 6 jocs s'aconsegueix un set.
• El partit es divideix en 2 sets (màxim de 3).

Història (Tennis)

El tennis actual té els seus orígens en un esport francès del segle XIV anomenat jeu de paume, disputat pels membres de la cort. Inicialment, el disputaven colpejant una mena de pilota amb les mans, però més endavant introduïren l'ús d'una mena de raqueta. Posteriorment, aquest esport s'expandí per Anglaterra. En els primers anys de desenvolupament l'esport s'anomenava tennis on the lawn (tennis sobre la gespa), nom que derivà en lawn tennis fins a l'actual tennis.

Tècniques (Voleibol)

Per jugar bé a voleibol  la precisió és imprescindible per poder dominar el joc. La tècnica consisteix en la realització correcta dels gestos tècnics propis de l'esport. 

• Atac

• Servei: S'utilitza per iniciar el joc i la pilota ha de passar directament a l'altre camp. Hi ha diferents tipus de serveis: el servei baix i el servei lateral,  i el servei de tenis, amb una trajectòria molt més tensa i difícil de salvar.
• Toc de dits: s'utilitza normalment per col·locar la pilota perquè un company pugui fer la rematada. És un gest tècnic que s'utilitza per fer passades altes, i el moviment consisteix a flexionar les cames, estirar els braços cap amunt, amb els colzes flexionats i tocar la pilota amb els dits de les dues mans, sense acompanyar-la i sense que la pilota rodi gaire.
• Rematada: Acostuma a ser el tercer toc de l'equip i pretén passar la pilota a l'altre camp sense que l'equip contrari la pugui tornar. Les fases són: el desplaçament, el salt, el cop i la caiguda.
• La "finta": normalment també es realitza fent la batuda però un cop estàs a punt de rematar, toques la pilota amb els dits, i busques on hi ha espai per fer punt, darrere el bloqueig, al mig de la pista.

• Defensa

• Toc d'avantbraços: s'utilitza per rebre la pilota després del servei o d'una rematada. Acostuma a ser el primer toc de l'equip i consisteix a tocar la pilota amb els avantbraços per elevar-la i passar-la al col·locador.
• Bloqueig: és l'acció que fan els jugadors prop de la xarxa de l'equip contrari per parar l'atac. Consisteix a saltar i aixecar les mans per intentar parar completament el remat i que "reboti" a l'altre camp fent punt directe o bé, el bloqueig defensiu, que serveix per parar la intensitat del remat i que vagi a parar al teu camp.

Infraccions que signifiquen la pèrdua del punt (Voleibol)

• No es pot enviar la pilota a terra fora del camp, o tocar un objecte extern.
• Està prohibit que un jugador retingui o acompanyi la pilota. 
• No es pot tocar la pilota dos cops seguits.
• És falta si un equip juga la pilota més de tres vegades.
• Esta prohibit tocar la xarxa (sempre que intervingui aquest jugador en l'acció del joc).
• Esta prohibit que un lliure remati o bloquegi la pilota per sobre de la xarxa.
• Que un jugador passi tot el peu en camp contrari, o toqui la pilota per sota la xarxa.
• Que un jugador remati colpejant la pilota ja en camp contrari. 

Com es juguen els punts? (Voleibol)

Per començar a jugar un punt, el jugador situat a la zona 1 efectua el servei des de darrere de la línia de fons, de manera que la pilota arribi al camp contrari passant per sobre de la xarxa. L'equip contrari pot tocar la pilota fins a 3 vegades abans de tornar-la a l'altre camp, i així fins que un equip aconsegueix fer caure la pilota a terra dins del camp contrari o que algú cometi una infracció.

Els sistemes de joc (Voleibol)

Hi ha diferents sistemes de joc que s'han d'utilitzar en diferents situacions o objectius. Hi ha la formació de recepció de la pilota, la d'atac i la de defensa. 

• Recepció

El principal sistema per rebre la pilota, després d'un servei o d'una rematada, és l'anomenat 1:3:2 o sistema en W. En aquesta formació, el col·locador de la zona 2 se situa molt a prop de la xarxa, i el defensa de la zona 6 s'avança. 

• Atac

També podem distingir dues formacions diferents d'atac: la primera seria l'anomenada "col·locador per torns", que consisteix en el fet que el jugador de la zona 3 fa les funcions de col·locador i tots els jugadors passen per totes les posicions. L'altra formació seria el sistema de "4 rematadors i 2 col·locadors", en el qual a la línia d'atac i a la de defensa hi ha 2 rematadors i 1 col·locador. A més, per mantenir els col·locadors a les zones 3 i 6, després del servei es modifica la seva situació en el camp. 

• Defensa

Finalment, el sistema de defensa més popular, és el de "3:1:2", també anomenat "central avançat", en el qual els tres davanters se situen prop de la xarxa per blocar la pilota i el defensa de la zona 6, s'avança.