Temps de joc (Futbol sala)

Un partit de futbol sala dura 40 minuts i es divideix en dos temps de 20 minuts cadascun, parant el cronòmetre cada vegada que la pilota no estigui en joc, més les pauses de menys d'un minut que els entrenadors desitgen fer.

Aquest esport només mesura el temps jugat. Per exemple, si la pilota surt del camp de joc o es comet una falta, el cronòmetre és aturat fins que la pilota entri en joc una altra vegada, a diferència del futbol, en què es reposa el temps perdut al final de cada temps.

Tipus de jugadors (Futbol sala)

• Porter: el porter és el jugador amb l'objectiu d'evitar que la pilota entri a la seva porteria durant el partit.  El porter és podrà incorporar a l'atac i actuar com un jugador més de camp, podent tocar la pilota al seu propi camp una sola vegada i amb un màxim de 4 segons i en camp contrari totes les vegades que vulgui i sense límit de temps.

• Tancament o líbero: aquest jugador se situa davant del porter com a base de la línia de tres jugadors a l'atac i és l'últim jugador de camp a la defensiva. Aquest jugador sol ser el que mou el joc, i és un dels jugadors, després del porter, que ha d'organitzar l'equip.

• Ales: jugadors que se situen sobre les bandes. Han de pujar i baixar sense parar i buscar sempre el suport als seus companys.

• Pivot: jugador de l'equip més proper a la porteria rival, que compleix funcions ofensives de rebre i jugar la pilota a esquena de la porteria, ja sigui per donar-se la volta i rematar o per passar als seus companys. Aquest jugador ha d'estar en constant moviment, a la recerca de qualsevol buit per oferir una passada a un jugador sense marca.

Història (Futbol sala)

L'origen del Futbol Sala és l'any 1930 a la ciutat de Montevideo (Uruguai) on Juan Carlos Ceriani Turcan va concebre una versió del futbol per a una competició juvenil. El joc es realitzava en pistes de bàsquet, amb sostre i sense parets.

La primera competició internacional es va fer el 1965. Es van jugar sis copes més fins a l'any 1978, guanyades per Brasil.

Preparació física (Tennis)

La preparació física al tennis d'alt rendiment és una part molt important en aquest esport. Les característiques d'un tennista es divideixen en tres parts importants:

• La tècnica i la tàctica.
• La condició psicològica.
• La condició física.

Per poder aconseguir un tennista complet, cal que aquestes tres característiques estiguin totalment equilibrades i es treballin de la mateixa manera. Els exercicis físics es poden dividir en diferents grups:

• Exercicis de velocitat
• Exercicis de força
• Exercicis de coordinació
• Exercicis per desenvolupar la flexibilitat
• Exercicis per desenvolupar la resistència

Aquests exercicis s'han de treballar sempre seguint una programació.

Tennistes destacats (Tennis)

Top 10 masculí actual

Posició	Tennista	País	Punts	Progressió	Torneigs disputats
1	Novak Đoković	Sèrbia	10010	=	17
2	Roger Federer	Suïssa	8700	=	18
3	Rafael Nadal	Mallorca	6835	=	19
4	Stan Wawrinka	Suïssa	4895	=	18
5	Kei Nishikori	Japó	4625	=	21
6	Andy Murray	Escòcia	4475	=	21
7	Tomáš Berdych	Republicà Txeca	4465	=	23
8	Miloš Raonić	Canadà	4440	=	20
9	Marin Čilić	Croàcia	4150	=	24
10	David Ferrer	País València	4045	=	25

Jutge de cadira (Tennis)

A la majoria dels partits professionals hi ha un jutge de cadira o àrbitre que se situa a una cadira elevada a un costat de la pista. El jutge pot estar assistit per jutges de línia, que tenen, com a funció principal, controlar si la pilota ha botat dins o fora dels límits de la línia de què estan encarregats; i pel jutge de falta de peu, situat al costat de la pista oposat al del jutge de línia de fons, que té la funció d'anunciar les faltes de peu. També pot tenir un jutge de xarxa que s'encarrega de controlar que la pilota de servei no toqui la vora superior de la xarxa.